Un exprés provinent de l’Orient
Tal dia com avui, però fa un any, va sortir aquest article. M’agrada el text, potser pel tema, que és bastant entranyable. De totes maneres, aprofito per desitjar-vos bons reis, que us portin molt carbó i que us toqui la fava! 🙂
Tot cofoi, l’Albert repassava una altra vegada els seus catàlegs de joguines, per assegurar-se ben bé de no haver-se deixat res en la seva carta. I és que aquest menut vallenc de 4 anys tenia moltes ganes de rebre els Reis, que arribarien al voltant de les set de la tarda a l’estació de tren de Valls a bord d’un exprés provinent de l’Orient.
No en té cap dubte: el Pare Noel li ha portat algun regalet, però Ses Majestats els Reis Mags són els seus preferits. L’Albert té plena confiança en el rei Baltasar,
explica amb il·lusió que cap 6 de gener no li ha fallat. Enguany té ganes de fer-se amb un supermercat de joguina, un cotxe teledirigit, un Scalextrix, un patinet, una disfressa de l’heroi Spiderman i també algun joc per a la Play Station. Molt segur d’ell mateix, confessa: «I tant que m’ho portaran tot!», però mira de reüll el seu germà Amadeu, de 12 anys, i murmura en veu baixa: «Jo m’he portat molt bé, però el meu germanet no». Amb un gran somriure i una abraçada, el petit de la casa rectifica: «Sí que ha sigut bon minyó, perquè m’estima molt».
explica amb il·lusió que cap 6 de gener no li ha fallat. Enguany té ganes de fer-se amb un supermercat de joguina, un cotxe teledirigit, un Scalextrix, un patinet, una disfressa de l’heroi Spiderman i també algun joc per a la Play Station. Molt segur d’ell mateix, confessa: «I tant que m’ho portaran tot!», però mira de reüll el seu germà Amadeu, de 12 anys, i murmura en veu baixa: «Jo m’he portat molt bé, però el meu germanet no». Amb un gran somriure i una abraçada, el petit de la casa rectifica: «Sí que ha sigut bon minyó, perquè m’estima molt».En braços de la seva mare i entre la multitud a l’andana, l’Albert va aconseguir donar la carta als Reis. Espantat per la impressió d’haver estat tan a prop dels Mags que ha esperat amb tant d’afany, l’Albert i la seva família van dirigir-se a saludar des del passeig de l’Estació als Mags i als patges, alguns d’ells en les tradicionals carrosses i altres en quads, i a recollir molts caramels. Només quedava esperar que en Baltasar trobés la seva casa i el mitjó de l’Albert penjat a la llar de foc.
