Uncategorized
Feu un comentari

Candidats globals

Des que estic a la facultat i tinc la majoria d’edat, d’ençà uns tres anys, tinc la sensació de que vivim en una campanya electoral contínua.

M’explico. Amb això vull dir que he perdut el compte de les vegades que m’he apropat a les urnes. I que n’haguem analitzat fil per randa els eslògans com a periodistes/publicistes/professionals liberals/altres, sempre aprofitem l’avinentesa d’una pròxima visita a les urnes per a analitzar cabòries, tics nerviosos, comunicació no verbal, suors que regalimen del front dels nostres líders, somriures falsos, entre d’altres ítems estudiadíssims fins a extrems insospitats. Mira que ens tenen ben ensarronats, i nosaltres som babaus de mena. En fi.

Prosseguint amb l’explicació -i passant, només per ara, del 9-M-, vet aquí dues oracions en anglès

1.- Help Make History (ajuda’m a fer història).

2.- Change We Can Believe It (canvi, hi podem creure).

que venen a vendre’ns el mateix: un candidat global. La primera oració és de la primera dama per excel·lència, la Hillary Clinton (bé, del seu equip de creatius i tota la pesca, ja m’enteneu), i la segona correspon al que diuen que pot ser el Kennedy del segle XXI (i pel qual els Estats Units no estan preparats encara), Barack Obama (barack, d’afortunat). Dos peixos grossos per un sol partit, els demòcrates, i ambdós fan trontollar la balança cap un costat i cap a l’altre, com un pèndol que ningú no sap ben bé on anirà a parar.

Un és de color. L’altra és una dona. Són atributs evidents que denoten un missatge contundent, ben trobat i efectiu. Tots dos busquen el mateix, fer-se amb els electors i aprofiten, fins al límit, les característiques que juguen al seu favor per a aconseguir el seu objectiu de mercat. En moments així, i comparant la cursa de fons cap a la Casa Blanca amb la de la Generalitat, la de qualsevol ajuntament o la de la Moncloa, em fa MOLTA enveja i ja m’agradaria viure d’aprop el mecanisme d’aquesta campanya internacional, sense fronteres, global, com un circ, i que -per desgràcia o no- afecta a qualsevol forma de vida intel·ligent -o no- sobre la Terra.

Us convido a visitar les seves pàgines web, tot clicant sobre els seus noms (tot per a fer-vos-ho més fàcil) i a reflexionar-hi -o no- sobre les diferents estratègies i denominadors comuns.

Jo hi continuaré pensant, que el tema dóna per a molt.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s