Ja està.
Ja han passat les eleccions.
Ja no tindrem ni els polítics a la sopa, ni les seves promeses a tocar, ni el seu somriure perpetu.
És més, ara ja ni se’n recordaran, de nosaltres.
Avui tots han guanyat, tot i que estan a punt de rodolar uns quants caps.
I nosaltres? Guanyem alguna cosa?
Almenys podrem viure amb la certesa que tot continuarà igual, ni millor ni pitjor.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Publicat per Esther del Campo
1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.
Mostra totes les entrades de Esther del Campo
Doncs no està malament la papiroflèxia, no ho havia pensat. Jo ho deixava per Sant Joan…
M'agradaM'agrada
Abans de res, m’alegro que anés bé l’experiència “lingüística”, no he estat mai a Santander, però m’ho imaginava com ho descrius… allà els anys passen més lentament?Quina moguda amb les eleccions. A mi em sap greu per els d’esquerra republicana, però potser d’aquí a 20 segons serán més aprop de fer-ho millor ¬¬’Continuar igual potser és difícil, m’has recordat una cosa que havia legit fa temps, (l’he estat buscant): “Per quedar-te on ets has de córrer tant de pressa com pugis; si vols anar a un altre lloc haurás de correr, com a mínim, el doble.” “La reina roja” del llibre de Lewis J. Carroll “A través del mirall”
M'agradaM'agrada
Desgraciadamente seguirán estando hasta en la sopa y luego vendrán otras autonómicas ,municipales…pero mientras tanto no sabemos si los del PP seguirán tan plastas como estos últimos cuatro años.Ánimo,hay vida más allá de la política.Un beso.
M'agradaM'agrada
Aniol, per papiroflèxia l’exercici de posar aquesta papereta dins el sobre del Senat… al meu col·legi electoral no havia votat gairebé ningú, la urna amb les paperetes blanques estava amb molts pocs sobres (potser uns 20) i a la del senat ja no hi cabia cap més…Wostin, gràcies, va anar molt bé 😀 A Santander estan encara a l’època “Cuéntame”, és bonic però deu ser molt millor visitar-ho a l’estiu. Sobre Esquerra… crec que no els ha beneficiat el presentar-se juntament amb això que han titulat com a Entesa Catalana de Progrés al senat [PSC(PSC-PSOE)ERC-ICV-EUiA] entre claudàtors, i han sortit bastant perjudicats amb tot això del vot útil, per fer front al PP els d’ERC han optat per votar els socialistes. Almenys és la conclusió a la que jo he arribat, en alguns mitjans (per exemple RAC1) ja preveien aquesta davallada, no els hi venia de nou i ja es veia que després del debat bipartidista la majoria es decantaria per vermell o per blau (no devien veure el debat a 5 del Cuní). Hauran de tornar a traçar estratègies, ha de ser complicat.La teva frase del llibre de l’Alicia me l’apunto, bona reflexió ;)Camino Incierto, tienes toda la razón, a mi me da la sensación de que estamos en una campaña electoral perpetua. La verdad es que sí, hay más vida allá de la política 🙂
M'agradaM'agrada
Hay vida más allá de la política y, por suerte, más allá del fútbol! jejeje. Esther saps fer pajaritas de papel? joeeeer, que talento!! què amagat ho tenies! Aceptamos Esther como becaria ejemplar….
M'agradaM'agrada
Gràcies pels ànims Esther.He descobert que l’interruptor va canviant de lloc, però li estic seguint el rastre… no s’escaparà!! jajaja
M'agradaM'agrada
nacho, doncs els vaixells de paper encara se’m donen millor xDwostin, no es mereixeeeeen!!! 😉
M'agradaM'agrada