
Mentre dinava a corre-cuita i fent una ullada ràpida al Diari de Tarragona, he vist que la vinyeta de Faro d’avui expressava una gran veritat. Què fan els altres pel Camp i les Terres de l’Ebre? I també per Lleida i Girona, no me n’oblido. El centralisme és el nostre pa de cada dia quan, ni de bon tros, Barcelona és el melic del món. No dic que tothom ho pensi, ho digui o ho tingui en compte com a tal, però molts sí. Destinar tots els recursos a una sola àrea urbana frena el desenvolupament de motors de creixement en potència que tenen molt a dir i a fer, i que també necessiten d’ajuda per a tirar endavant els projectes d’una ciutadania amb moltes il·lusions. He dit.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Publicat per Esther del Campo
1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.
Mostra totes les entrades de Esther del Campo
El desequilibri territorial en varis sentits és ja evident.Em va sorprendre molt quan a la ràdio van entrevistar a un alcalde que havia creat com una organització de pobles de Catalunya de menys de 500 habitants. En principi no li veia el què, fins que es va donar la dada important: La suma d’aquests habitants d’aquests pobles petits correspon al 40% de la població de Catalunya. Amb això m’ho va dir tot.Notícia al 3cat24.
M'agradaM'agrada
Parece ser imposible evitar los centralismos, es como esas muñecas rusas unas dentro de otras.Aquí supongo que ocurrirá igual,los de los pueblos pensarán que sólo se mira por Palma,los de otras islas igual,siempre ocurre eso. Y uno se acostumbra a oir tanto el nombre de un lugar que acabamos creyendo que es el único.De Lleida y Girona tampoco se oye mucho , y ¿Zamora, Soria,Palencia…? Es una lástima ¿verdad?
M'agradaM'agrada
Hola Ester gràcies per linkarnos, estem a la teva disposició pel que et convingui, fem al mateix amb el teu magnific blog i així ens mantenim en contactesalutacions des de Reus
M'agradaM'agrada
Esther !! perdona
M'agradaM'agrada
aniol, però malauradament els habitants de Barcelona deuen de sumar tots junts un altre 40%. Molt interessant aquesta notícia, diuen que la unió fa la força.Camino Incierto, buen símil el de las muñecas rusas. Es inevitable que ciudades y personas sobresalgan más que otras… Una lástima, coincido contigo.Té la mà maria, gràcies 🙂 ja fa temps que us llegia i us tenia linkats, per això! 😀
M'agradaM'agrada
No és una crítica, si no un apunt. Girona dona aigua a Barcelona des de 1959 amb el transvasament Ter-Llobregat i ara mateix ho segueix fent fins i tot incomplint la llei que diu que s’ha de mantenir un cabal de 3 metres cúbics al Ter al seu pas per Girona. Només hi passa un metre cubic fins i tot als hiverns. Barcelona «xucla» massa dels altres territoris. Hem provocat un creixement desordenat i ara l’estem pagant.
M'agradaM'agrada
Jesús, mirant-me de nou l’acudit, potser si que en la segona vinyeta el territori que hauria d’estar en vermell és només Barcelona. És això a que em referia del centralisme -i l’acudit es nota que està fet des de l’òptica de Tarragona-, i estic d’acord en què s’ha provocat un creixement desordenat i que l’haurem de pagar. L’altre dia llegia a El Punt que portar l’aigua de Tarragona a Barcelona cada dos mesos costarà 44 milions d’euros (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2803643). Ho pagaran exclusivament els barcelonins? Evidentment que no.Gràcies per l’apunt!!! 🙂
M'agradaM'agrada
Molt bo i molt encertat!!!
M'agradaM'agrada