Degut a molta feina que es gira de cop, les actualitzacions d’aquest mes seran bastant minses, molt més del que jo voldria. Us deixo en bona companyia, amb el goril·la de la N-240.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Publicat per Esther del Campo
1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.
Mostra totes les entrades de Esther del Campo
Mira que el terrat aquest és petit eh? i la meitat l’ocupa aquest goril·la… almenys per la foto fa impresió jajajaQue vagin bé aquest dies atapaïts! 😉
M'agradaM'agrada
Un goril.la! My God! On es exactament això? :O
M'agradaM'agrada
sick, sí, sí, un goril·la! Està a un dels barris de Valls, al costat de la carretera. Quan fa fred, el seu propietari li posa una bufanda, ara no porta res, perquè fa bon temps, i quan comenci a fer calor, li posa un barret de palla xD
M'agradaM'agrada