Uncategorized
Comments 3

27 maig: la quetxua

– Sí, sí, cadascú amb quetxues, i ja ens ho passarem bé.
– Això de les quetxues és bona idea!
– Però jo no en tinc de quetxua
– Perdoneu, però m’he perdut. Què és una quetxua?
– Una tenda de campanya, una Quechua del Decathlon.
– Ah…

Vivim en un temps en què les senyores duen manolos als peus, i els qui no poden vestir-se les extremitats inferiors amb tant luxe s’han de conformar amb vambes i xiruques, les de tota la vida. El googlejar està a l’ordre del dia, els pòstits inunden les pantalles planes de les oficines i els aipots substitueixen els walkmans de tota la vida.

I és que a Pompeu Fabra li xiulen les orelles -i no per dur l’aipot tot el dia a les orelles amb singles dignes de cantants xiquiliquatrencs com Sebastien Tellier-. Abans, per anar de camping, només necessitaves aspirines, una munió de clínexs, un buf per a l’ocasió, tiretes, i algunes xibeques, però ara t’has de fer amb una quetxua, i sinó, no vas enlloc.

PS. Felicitacions al departament de Comunicació -o el que més o menys s’encarregui d’això- de Decathlon. Que una marca comercial passi a formar part del vocabulari dels parlants de qualsevol llengua és digne d’admiració.

Anuncis
This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

3 Comments

  1. Com deia un professor que vaig tenir (que per salvar la seva integritat física no en diré el nom): “Des que les dones fumen, parlen de tu, porten faldilla curta,… el cinema explica històries frívoles,… Que el món ha canviat”Haig de confessar que jo tinc una tenda d’aquestes, la de 2”. Em va costar una pasta, però veient lo fàcil que és desplegar-la i plegar-la… per mi val la pena.

    M'agrada

  2. lo d’anar de camping sempre dona peu a fer-se uns entrepans de pa bimbo. però a la bossa no hi pot faltar mai ni tipp-ex ni celo.(sí, ho he lligat de manera patillera)

    M'agrada

  3. aniol, aquí no està en perill la integritat física de cap professor, pots criticar, jo et deixo. I no són tan cares, uns 25 euros, que ja me l’he estat mirant aquesta quetxua que es munta en 2 segons :)l’illa dels monstres, tenia apuntat tipp-ex i celo a la meva llista de paraules per a posar-les, com els nens que fan redaccions d’aquestes amb paraules obligatòries a l’ESO, però no sabia com lligar-les!!!! i en el pa bimbo no hi havia ni pensat… xDDDD

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s