Uncategorized
Comments 5

13 juny: camp de tarragona 2.0

O bé hauríem de parlar de Camp 2.0?
Reivindicacions territorials a banda, tant se val com s’anomeni tot plegat. Ens trobem en un moment en què els portals d’Internet estan prenent protagonisme al paper de diari pel que fa a la cobertura informativa de les comarques tarragonines. Des de fa temps, Vilaweb ja ofereix diàriament les notícies de l’edició de El Punt Camp de Tarragona-Terres de l’Ebre, amb fins i tot, una cerca per comarques i ciutats. Però faltava fer un pas més enllà en aquests temps de catosferes, de twittejos i de fils RSS.

Durant aquestes últimes setmanes el Camp de Tarragona s’ha fet més present a la xarxa. Vull pensar que, amb això, tenim a un sol clic el futur del periodisme local i de la comunicació. Diari de Tarragona, clàssic dels quioscos, ha renovat completament la seva pàgina web. Hi podem veure que els articles destacats ja no són pastats als de l’edició impresa, sinó que es creen contínuament i s’actualitzen continguts per al Diari digital, amb un espai per als blocs del propi mitjà. D’altra banda, El Vallenc, un dels dos setmanaris de la capital de l’Alt Camp, també ha desembarcat a Internet.

Però són dos els mitjans completament digitals que han saltat a la palestra del web 2.0, sense que prèviament els lectors ens haguem hagut d’embrutar els dits amb tinta analògica. El d’aparició més recent, Tot Tarragona, a més d’atansar l’actualitat informativa de la ciutat patrimoni de la humanitat (i dels cromos), ofereix contiguts d’agenda, cultura, salut, denúncies ciutadanes o gastronomia, resultant ser un lloc de trobada clau de punts de vista tarragonins. A l’altre costat de l’autovia hi emplacem el Reusdigital, que també vol ser una plataforma d’opinió i d’actualitat amb columnes prou interessants.

El que és important no és que dediquin espai a l’opinió, sinó que els lectors poden opinar. Bé, als diaris de sempre també, a través de les cartes al director, però el matís és distint. Els mitjans han de crear opinió, és una de les seves funcions, a banda d’allò que sempre ens diuen a la facultat del dret de la ciutadania a estar informats. Els diaris digitals permeten el feedback i la interacció. A més, el fet de tenir dades sobre quins continguts són els que més interessen als lectors permet acostar el diari a aquests i oferir-los la informació que demanden gràcies a aquesta comunicació bidireccional. I és que està demostrat que el que realment interessa és el que passa al costat de casa, el ser proper, la informació local.

Anirem observant la trajectòria d’aquests nous mitjans del Camp de Tarragona 2.0, que segur que seran una experiència ben profitosa al territori on vivim. Arribarà el dia que el paper de diari només serveixi per a embolicar calçots, amb la fi de la premsa de paper?

Anuncis
This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

5 Comments

  1. No sóc gaire de visitar directament diaris digitals. Més aviat sóc de pàgines tipus Digg o Menéame, que a vegades et porten a notícies d’aquests diaris digitals (alguns 2.0).Per mi el referent va ser en un inici i encara ara Tinet. Vaig flipar bastant quan van portar al Vinton Cerf en la presentació de la nova versió del portal en l’aniversari dels 10 anys de creació.No coneixia aquest Reus Digital.

    M'agrada

  2. Fa un temps em mirava bastant sovint el Vilaweb, vaig saber que existia a través del programa “l’internauta” a Catalunya Radio, el presenta el mateix Vicent Partal.El fí del paper de diari? Segur tens raó. Quan les “pantalles” amb tinta electrònica comencin a ser econòmicament assequibles, estic segur que substituirán el paper en pocs anys… fuà… la tecnologia cada cop avança més depressa.Això em recorda als fotògrafs quan sortien les primeres càmeres digitals a preus assequibles: o s’adaptaven al nou format i buscaven formes per copsar als clients amb càmeres digitals, o se’ls acavaba el negoci.

    M'agrada

  3. fa bastant de temps que vaig dir que els diaris de paper tenien els dies comptats, poc a poc està passantm’agrada molt quan dius que Reus està a l’altra banda de l’autopistasalutacions

    M'agrada

  4. aniol, tinet, gran referent! he estat mirant qui és en vinton cerf… i déu n’hi do!!!! p.d. doncs mira, ara ja coneixes reus digital i tottarragona, i fins i tot el vallenc :Dwostin, no ho sé si tinc raó. Aquest link dels Simpsons ho té clar: http://bitacora.chiquiworld.com/2008/06/04/los-simpson-y-la-prensa-tradicional/la tecnologia… i tant si avança depressa…marc, gràcies, però t’has avançat a la celebració!!!! moltes gràcies! m’aniré passant pel catalunya fast forward :Dté la mà maria, és que ets molt visionari!!! 😀 a veure què passarà amb la premsa escrita, ja veurem… (i amb els periodistes de la premsa escrita que es quedaran a l’atur)

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s