Clicant per aquí i per allà m’he trobat amb una oferta de pràctiques estivals de periodisme a La revista de los Lunnis, ofertada per la Universidad Complutense de Madrid (no cal enllaç, que tothom sap que té reputació i bon nom). Concluim, doncs, que aquest magazine mensual està realitzat per professionals del periodisme i comunicadors, gent de bona pasta. En aquesta ocasió, farem els ulls grossos i no ens fixarem en la remuneració. I és que la jornada de treball i l’horari ho compensen:
Una mica de bon humor sempre va bé 🙂
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Publicat per Esther del Campo
1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.
Mostra totes les entrades de Esther del Campo
Una mica de bon humor sempre va bé 🙂
Els joves sempre us esteu queixant, no esteu mai contents. Al capdavall, això són 13 setmanes a 35 hores = 455 hores. No em queda clar si la remuneració de 250 es mensual o única pels 3 mesos. Si és mensual, surt a 1.65 euros/hora. El l’altre cas, 55 cèntims/hora. Què passa, que potser trobes que és poc? I de l’honor de treballar a can Lunnis, què, no ens en dius res? No té un preu això?En fi, com tu dius sempre és bo una mica de bon humor per anar de revetlla. Per cert, quan jo era més jove, de gent que feia ofertes d’aquestes en deien “negreros”. Així que podríem dir que el rector d’aquella universitat és un negrero. Queda dit
M'agradaM'agrada
quin gran gag no? de “lunnis” a viernes…. com s’ho curren xD
M'agradaM'agrada
miquel, no m’havia parat a comptar a quant surt l’hora, i m’he ben espantat! És veritat, l’honor de treballar a can Lunnis no té preu :)eva, encara podria ser de “lunnis” a domingo, així que… 😀
M'agradaM'agrada