Una altra de “poesia urbana” -recapitulem: 1, 2 i 3-, en aquest cas més de caire rural. El mural en qüestió me’l trobo mentre condueixo per a arribar al treball i, concretament, l’hem de situar entre Alió, a l’Alt Camp, i l’entrada número 8 de l’autopista cap a Barcelona, a l’alçada de Vila-rodona, una mica més amunt, en un mas abandonat. Amb la fotografia mato dos ocells d’un tret: de manera simpàtica fa referència a l’11 de setembre, la nostra Diada de Catalunya, i els 25 anys de Televisió de Catalunya, amb el nostrat Doraemon. És amb aquestes efemèrides que te n’adones que ja tens una edat. Bona Diada i visca Catalunya!
Anuncis
Doncs m’ha fet gràcia.Ho havia vist amb Bola de Drac, Musculman,… però amb en Doraemon no.
M'agradaM'agrada
Sí que eres buena haciendo titulares.Un abrazo.
M'agradaM'agrada
Dos ocells d’un tret, tu ho has dit!I visca la poesia urbana 😉
M'agradaM'agrada
I vicsa els graffitis, que collons!!!!
M'agradaM'agrada
Odio els grafittis. Crec que embruten el panorama ja de per si antiestètic dels llocs devorats per la manca de manteniment i el pas del temps.Això si, no puc deixar de dir: Que mític! al veure aquesta imatge.Per cert, no vull ser dolent però… t’han explicat mai el final d’en doraemon?Visca la butxaca màgica (i catalunya)
M'agradaM'agrada
maría teresa, ¿verdad que es ingenioso el titular de “Onze de Setembre”? :Pbobbin, depèn de quins graffitis. Per a mi, n’hi ha que són art. D’altres només serveixen per embrutar les parets, és clar.P.D. Ni idea del final de Doraemon, hahaha
M'agradaM'agrada