Uncategorized
Comments 8

El Museu Casteller fa l’aleta

Què sent l’enxaneta quan corona un castell de nou? Fins ara, això havia sigut patrimoni de la canalla de les colles, la Maria, la Tamara, la Laia i tots els petits. Ben aviat qualsevol que no hagi gosat anar més enllà de la pinya podrà experimentar vertigen, o no. Serà al flamant Museu Casteller de Catalunya, amb seu a Valls, bressol dels castells, un projecte que ahir a la tarda es presentava oficialment en públic. Va ser una jornada que s’ha de titllar d’històrica, pel fet de ser un museu tan ansiat i reclamat.

De fet, cal remuntar-se al 1958 per a trobar la primera referència “d’una sala per guardar els records castellers”*. El fotògraf Català Roca, il·lustríssim vallenc, va fer seva la reivindicació a mitjans dels 70. I no ha sigut fins a la segona meitat de la primera dècada del 2000 que no s’ha donat un pas més, sobretot per la perseverància i el compromís de la societat vallenca. Gairebé mig segle després, és el Premi Nacional d’Arquitectura Dani Freixas qui donarà forma a un projecte que, en breu, serà la casa de totes les colles castelleres de Catalunya, més enllà de ser un museu més: “vol ser un lloc de trobada, no per recordar el passat, sinó per anar construir el futur”, sentenciava ahir a la tarda l’arquitecte barceloní.

Amb tot, no es tracta tan sols de l’edifici, soterrat, d’embergadura, que mirarà cap al cel, talment com un castell. Ni dels seus 3.000 metres quadrats interiors ni la zona de jardins amb la reproducció de les places castelleres més emblemàtiques d’arreu de la geografia catalana. Ni tampoc és pel bateig de 13 metres d’alçada de l’ascensor que ens portarà a ser enxanetes del castell de nou, ni les vistes privilegiades de Valls i el seu Barri Antic. Hi quedaran a recer els valors del fet casteller, amb 200 anys a les espatlles: força, equilibri, valor i seny, als que cal afegir-hi la il·lusió, l’esforç, l’orgull i l’alegria, tot allò pel que és coneguda la cultura catalana fora de les nostres contrades. L’expectació i la solemnitat mentre s’hissava la senyera a la Font de la Manxa, en l’acte del 40è aniversari del monument als castells de Josep Busquets, deixava ben patent la significació i la importància, no només per a Valls sinó per a tots els qui en participen arreu de Catalunya, del repte del Museu Casteller.

La pròxima fita, ara que tenim el Museu Casteller a punt de fer l’aleta? Que la Unesco declari els castells Patrimoni de la Humanitat. Caldrà fer pinya, doncs! Pit i amunt!

* Segons el diari de l’època, “Joventut”.

Actualització 27 octubre. Aquí teniu l’enllaç a l’audiovisual que es va projectar durant l’acte: feu clic aquí (1a part) i aquí (2a part).

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

8 Comments

  1. Molt bon article, penso que tot el món casteller i especialment Valls, ja comencen a tocar amb la punta dels dits alló tant esperat, el Museu Casteller de Catalunya, i com no podia ser d'altra manera a Valls…

    M'agrada

  2. Anònim, merci per l'opinió! No podia ser de cap altra manera, havia de ser a Valls, bressol dels castells amb la seva plaça del Blat… El món casteller, doncs, està d'enhorabona!DooMMasteR, i tant! És una de les notícies més esperades en aquests últims anys! El Vallenc, un dels setmanaris de Valls, duu un "volem el Museu ja!" a la portada en cada edició des de fa molt de temps! A veure si es pot visitar ben aviat! 🙂

    M'agrada

  3. Doncs moltíssimes felicitats pel museu. Els castells són molt nobles, impliquen força, unió, companyerisme, destresa, si la Unesco encara no els ha declarat patrimoni de la Humanitat, que ho faci ja!! saludus megacronista….

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s