Gestos i gestos
Desmond Morris, zoòleg anglès, en parla al seu llibre “El mono desnudo” (The Naked Ape, 1967). Aquest i d’altres autors expliquen que de petits ningú no ens ensenya ex profeso la gestualitat i que és per això que no ens adonem dels gestos que arribem a fer. Així, el gest pot ser innat o après, per imitació durant l’etapa de la infància, quan es censuren alguns gestos. Censurable com el d’Aznar, també de la collita de la Duquesa d’Alba, així que no és exclusiu de l’ex-president. Però d’això ja en parla el diari romanès Adevarul o Il Corriere della Sera. I d’altres imitables. Fins a l’extenuació. Com el fist bump d’Obama (cop de puny), que el Washington Post presentava ara fa dos anys en un article com “alguna cosa molt més espontània i autèntica que una abraçada”, en paraules d’una experta en gestos, durant aquella campanya presidencial de 2008 que ens comença a quedar lluny en el temps. Aquest emblema -un gest que supleix una paraula o una frase sencera- és, diuen, tota una moda …