Na-nanananaaaa nana-nanananàaa na-na-na-naaa naaaaààààà (premeu aquí). És, si més no, una de les bandes sonores de quan era bastant més jove, de tota la meva generació -gosaria dir-, i de tants altres catalans. Enguany fa 15 anys de l’obertura de Port Aventura, entre Vila-seca i Salou, parc temàtic que ha sigut reactor de la Costa Daurada pel que fa al turisme i també quant a llocs de treball. Tanta és la seva importància pel territori que els mapes de les comarques tarragonines hi duen indicada la ubicació del parc i el Dragon Khan i els seus loopings, que en el seu dia van batre el rècord del món -i que van ser estrenats pel molt honorable Pujol-, dominen l’horitzó una vegada es deixa la ciutat de Tarragona i han esdevingut imprescindibles en l’skyline de la Costa Daurada. De la seva muntanya russa estrella, però, se n’han fet frases fetes dignes del mític Si l’encerto, l’endevino del mestre Josep Maria Bachs. Per posar exemples d’ús, Ballesteros, alcalde de Tarragona, així ho diu: “Ser alcalde és estar …

“This is what change looks like”, Huffington Post, Estats Units “Obama: ‘Ein Seig für das amerikanische Volk’“, Frankfurter Allgemeine “Obama tient enfin sa réforme de la santé“, Le Monde, França “Obama se’n surt”, El Periódico, Baix Llobregat “Acordo garante aprovação do projeto de reforma da saúde de Obama na Câmara”, O Globo, Brasil “Hacia el sueño de Obama”, El Mundo en Orbyt, Espanya “The world can wait for Obama”, The Australian, Australia Les portades dels diaris digitals del món sencer coincideixen -menys el Gramma de Cuba, que segueix en l’any 52 de la Revolució, el Haaretz d’Israel, o l’Asahi de Japó, que prefereix parlar de Leonardo di Caprio (a jutjar per la fotografia)- en la notícia que marca un abans i un després en la way of life americana. I vistes les capçaleres -occidentals- també marca el rumb del nostre hemisferi globalitzat. No és per menys: 30 milions de nord-americans tindran accès a cobertura sanitària. El Huffington Post, que s’ha convertit en mitjà de referència, dedica a la notícia un apartat sencer: “Some big news …

Que unes 400 persones omplin a vessar el Teatre Principal de Valls és complicat (amb un aforament de 300 localitats). Però que una ciutat de 25.000 persones sumi esforços, amb 700 adherits i una quarantena d’associacions que hi donen suport, ho és més. “Volem demostrar al món que estem preparats per decidir amb democràcia deliberativa”, és el missatge que va llançar divendres al vespre la plataforma Valls Decideix a l’auditori del carrer Jaume Huguet en el seu acte central de precampanya. El de la capital de l’Alt Camp, que ha fixat la votació pel 25 d’abril, és un moviment ciutadà que no té tendència política: “volem que la gent vingui, participi i que voti el que cregui que és més important pel seu país”. De fet, el lema de l’acte va ser “sigues decidit, sigues decidida. Participa-hi!”, tot un repte en la nostra Catalunya que cada vegada és més abstencionista en totes les eleccions i que segueix els passos d’Irlanda, Canadà o els països de l’Est, que han celebrat més d’una consulta. “Sigueu ciutadans!”, va …

Sota la “nevada olímpica”, que ahir fins i tot va arribar a col·lapsar amb una ingent fotografia publicada gairebé a sang a la portada de La Vanguardia -va, esmentem també la d’El Periódico, però no va sobtar tant- ens trobem amb ressentiment, caos i problemes d’infraestructures a la nostra excepcionalment emblanquinada Catalunya, negra a Girona, perquè molts encara hi romanen a les fosques, i el que els queda. Quan la neu es comença a desfer, arriba l’allau de buscar culpables, l’efecte bola de neu que es repeteix cada vegada que cauen quatre flocs. O els errors i de les mancances que surten a la llum després de sis minses hores de nevada, estires-i-arronses estructurals que quedaran oblidats quan torni a fer sol. A Tarragona, des de dalt de tot del Campus Catalunya, quan la neu es fonia dilluns tan sols amb el contacte del terra hi apareixia un missatge, també sembla que esborrat per les circumstàncies. Curiós l’efecte de la fusió de l’aigua, si més no. Això sí. No guardeu els paraigues, que encara hi …

* Pluja i dies amb una feinada de classe que poc m’ha deixat actualitzar (bé, no he actualitzat, així que no valen eufemismes). Us deixo amb una entrevista primaveral que he fet per a Periodisme d’Opinió (aquesta, en castellà). * * * * * * * *Tengo 44 años y a menos 20 grados están en Lahti, dónde nací. Suiza fue mi casa y desde hace diez años vivo en Tarragona. Tengo la familia en Finlandia. Allí se regalan flores para el santo, pero no hay santos, son protestantes. “La globalización ha llegado también a las flores” “Los cocineros están más avanzados que los floristas en la red”, reconoce Jukka Heinonen, pionero en esto de las bitácoras florales. En su blog http://www.artesaniaflorae.com, que ya ha echado raíces, igual nos obsequia con un ramo de mimosas, descubiertas por el Capitán Cook en 1770, que nos desvela la serie de Fibonnaci, matemático italiano del siglo XIII y su “divina proporción” en árboles, ramas y hojas. Jukka tiene su videoblog floral en Youtube y planta también en Xing, …