Uncategorized
Comments 9

Valls puja al carro dels Tres Tombs de Catalunya

Carros de bocois estendards del tipisme, genets i noies engalanades, ponis, cavalls, mules, matxos, carruatges de luxe, carros de pagès i el superb Carro de Traginers de la Societat de Sant Antoni de Valls, únic a Catalunya per les seves dimensions. Després de Vallmoll i Martorell, Valls va acollir el passat diumenge la 14a edició anual de la Trobada del Tres Tombs de Catalunya que serveix per a cloure la temporada, tot i que els tradicionals Tres Tombs de Valls són els més matiners, pels volts del 16 de gener. L’esforç d’animals i traginers no hi va faltar a la baixada de la plaça del Blat ni al Barri Antic, amb tota l’essència de la festivitat vallenca concentrada en el seu pas a l’entrada del carrer Major, que va fer fruir al públic ben fidel dels Tres Tombs, vilatans i forasters. Més fotografies, aquí.

P.D. Avui m’ha arribat que a aquest bloc li han concedit un accèssit del XXV Premi Cristina Requena i Giró de periodisme, de la Fundació Ciutat de Valls, per l’apunt “Les Decennals, de tothom”, junt amb el bloc del periodista Ivan Rodon i les seves cròniques de l’estada de la Colla Vella Xiquets de Valls a l’Expo de Shanghai el passat any, i el premi per a la delegació de Catalunya Ràdio a Tarragona. I és que la meva ciutat, Valls, (Valls està de moda, I s’eleven per a tota la humanitat, Tintín a Valls, “Sigueu ciutadans!”, El museu casteller fa l’aleta, Porrus CapitatusHuman towers break frontiers, Poesia urbana, Valls, en cada rincón historia y tradición, etc, etc…) i la meva comarca, l’Alt Camp, (Santes Creus, de pel·lícula, L’Alt Camp, enfarinat per la neu, Pere, el de la banyera) inspiren i per això n’és fàcil parlar-ne i escriure’n! Molt agraïda! Seguirem llançant pedres… 🙂

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

9 Comments

  1. Un amic real i una amiga virtual premiats? Al Premi Cristina Requena i Giró en saben molt. I vosaltres dos, encara més.Felicitaaaaaaaaats!!!

    M'agrada

  2. Òscar, moltíssimes gràcies!! 🙂 🙂 Jo intento aportar el meu gra de sorra… :DDani, mercii!!! :DIlla dels monstres, sí? 🙂 moltes gràcies pels ànims, de veritat!!!Anna B, gràcies per passar per aquí! molts petons! 🙂

    M'agrada

  3. Felicitats Esther i no em siguis modesta:) son post els teus molt farcits d'informació i amb una economia de les paraules molt ben adminsistrada. Hi ha a més una originalitat inquebrentable, i una gràcia que prové de la distància, d'aquest caràcter gens dogmàtic que tens. Amb tot, felicitats a tu i al bell poble de valls!

    M'agrada

  4. No havia vist els tres comentaris que hi havia aquí… (he descobert per què no me n'assabento de res, que Blogger m'ho envia al correu brossa… hum)Moltes, moltes gràcies… fan falta els ànims!!! us ho agraeixo un munt! petons! 😀

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s