Uncategorized
Feu un comentari

#els12del2012: Pa negre a la catifa vermella

(núm. 11) El 15 d’octubre de 2010, l’estrena de la pel·lícula “Pa negre” passava desapercebuda a la cartellera dels cinemes, on hi va restar tres mesos. No obstant, l‘Acadèmia del Cinema Català sí que s’hi va fixar en aquesta història de la Guerra Civil escrita el 2003 per Emili Teixidor, i li va atorgar tretze premis Gaudí. El 14 de gener es reestrenava la cinta.

Poc després, “Pa negre” rebia nou premis Goya a la gala del 25è aniversari dels guardons. Entre ells, Agustí Villaronga s’alçava amb el premi a la millor direcció i Nora Navas -a la fotografia- recollia el de millor actriu. La recaptació de la pel·lícula, una producció 100% catalana, rondava els 1,2 milions d’euros i l’havien vist gairebé 200.000 espectadors, amb un pressupost de 4 milions. Arran de l’èxit, s’encarregaren 100 còpies més pels cinemes de tot l’Estat i es va arribar a exhibir a la 61a Berlinale, a Japó i a la Xina tot i la dura competència del producte nostrat vers el d’EUA.

Si bé no podem dir que és pa negre, la societat actual menja rossegons per la crisi. El sector de la comunicació i de l’audiovisual trontollen i, per tant, cal reconèixer el mèrit dels professionals de la indústria cinematogràfica de Catalunya, sobretot si l’esforç els duu a passejar la trempera catalana al Teatre Kodak de Los Angeles. De fet, “Pa negre” ha estat triada la representant d’Espanya per optar a ser finalista a la categoria de Millor Pel·lícula de parla no anglesa als Oscar. Això li ha valgut a la pel·lícula produïda per Isona Passola la tercera reestrena i superar els 2,6 milions recaptats als cinemesEl 24 de gener, els acadèmics de Hollywood emetran el seu veredicte i se’n parlarà si “Pa negre” és una de les cinc finalistes en la seva categoria que trepitjaran la catifa vermella el 26 de febrer de 2012. De pel·lícula. Molta sort. 

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s