Una persona qualsevol consumeix informació durant 12 hores al dia de mitja. 100.000 paraules en un dia. 201 fulls escrits per davant i per darrere amb espai simple. I de tot plegat, de tota aquesta quantitat ingent d’infoxicació, només en recordem el 10%. Què us pensàveu, doncs.

Els més veterans recordaran que abans l’adjectiu ‘multitasca’ només s’aplicava als ordinadors, que eren capaços d’executar dos o més programes a la vegada. Ara ho són les persones: mirem la televisió i no ho comentem només amb qui ens estira a traïció la manta al sofà, sinó que pensem en veu alta i ho piulem a Twitter. Ja no ens desperta pas la claror de la finestra, sinó el fastiguejant to marimba de l’iPhone.

Per això la nova capacitat digital que cal treballar és la desconnexió. Saber aturar el flux d’informació que ens deixa sense aire i renunciar momentàniament a l’ànsia de comunicació instantània compartida entre emissor i receptor. Desendollar. Respirar. Deixar el tap-tap de la tauleta per a l’endemà. Descansar. Off. Bona nit.