El dia que la desinformació va explotar a Tarragona

De sobte, un, dos, tres, dotze missatges a Whatsapp. Són imatges mal enquadrades i captades per casualitat amb un mòbil des d’un edifici llunyà. Al fons, molt al fons, es pot apreciar una explosió al que sembla el Complex Petroquímic de Tarragona. Durant uns minuts, la meva família -que viu a Valls, a un quart d’hora del lloc dels fets- i jo ens intercanviem imatges i àudios que ens van arribant i tal com arriben, tornem a reenviar a d’altres interlocutors. Igual que nosaltres, l’app de Whatsapp de tot habitant del Camp de Tarragona devia estar plena d’incertesa i, perquè no dir-ho, de por per la manca d’informació.

Així, em disposo a entrar a Twitter, més que res per a trobar alguna font institucional que informi a temps real a les xarxes socials seguint el pla de comunicació de crisi del Plaseqta.

Però el que em trobo, a banda de tuits de ciutadans indignats dels municipis dels voltants (tal i com recull el Diari de Tarragona) perquè no han sonat les sirenes, és un vídeo de La Sexta amb una explosió en un indret que poc té a veure amb el Polígon Industrial de Tarragona. Una desena de tuits més publiquen les mateixes imatges de l’incendi, que podeu veure en el següent vídeo:

L’equip especialitzat en fast-checking (contrastació i verificació de fets, allò que feia que el periodisme fos periodisme i no aquest magma de fast food informatiu per a aconseguir clics) de Newtral es va afanyar a publicar un tema per explicar l’origen d’aquestes imatges. Tal i com asseguren, són de 2015, corresponen a una zona industrial de Taijin i van ser emeses per la BBC.

Més espectaculars són les imatges, més fàcil és que s’arribin a viralitzar“, explicava Marta Montagut, professora dels Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, a la Cadena SER Tarragona. “Existeix una crisi de legitimitat en el periodisme, les institucions i la política, i és per això que tenim més possibilitat de creure’ns aquest tipus de missatges que apel·len al sentiment de la por”, comenta Montagut en aquesta entrevista que val la pena escoltar sencera.

De fet, a l’entrevista, la professora Marta Montagut fa referència a la classificació de tipus de “fake news” que la UNESCO ha fet en la seva lluita contra les fake news (#FightFakeNews):

  • Mis-information (o “informació errònia”): es produeix quan es comparteix informació falsa, però sense intenció de causar cap mal.
  • Dis-information (o “desinformació”): es produeix quan es comparteix informació falta essent conscient que causarà algun dany.
  • Mal-information (o “mala informació”): es comparteix informació directament per a causar danys, elevant informació privada a l’esfera pública.

En el cas de l’explosió de Tarragona, estem davant d’un clar exemple de desinformació que algú va compartir per fer la bretolada de torn a Twitter.

Amb aquesta primera desinformació queda inaugurat el 2020, que tal i com apunta el periodista i antropòleg Miquel Pellicer en el seu blog, aquest serà l’any de la desinformació, en que “tu, jo i la veïna del cinquè serem potencials difusors de continguts maliciosos, ja que amb la nostra exaltació o la nostra indignació som polinitzadors de la desinformació”. Ho anirem seguint.

Feu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s