Boris Johnson i la seva croada contra la BBC

El binomi mitjans de comunicació i poder al Regne Unit està passant per uns moments convulsos. Sobretot a partir de la proclamació del conservador Boris Johnson com el Primer Ministre que ha de fer efectiu el Brexit.

A principis d’aquest mes, el tory deixava fora de les rodes de premsa al número 10 de Downing Street a periodistes polítics de The Independent, The Mirror o el HuffPost, entre d’altres mitjans de comunicació britànics, seguint els passos del president nordamericà Donald Trump. I ara tornen encara amb més força els rumors que suposadament Johnson voldria desmantellar la BBC, el servei públic de ràdio, televisió i Internet del Regne Unit, amb gairebé cent anys d’història.

El cert és que l’actual no és el millor moment de la BBC. Malgrat ser una institució admirada arreu del món i marca insígnia del Regne Unit a l’alçada del five o’clock tea, últimament ha rebut per tots costats. I aquí més crítiques. Fins i tot, se l’ha acusada de “causar desconfiança pública” després de les eleccions del passat mes de desembre.

I què és el que es proposa Johnson? Ho intentaré resumir a continuació.

Simplement, a Boris Johnson li resulta incòmode la BBC. La primera evidència: durant la darrera campanya, ja va refusar passar per l’entrevista d’Andrew Neil, periodista estrella de la cadena, i la prova electoral d’enfrontar-s’hi com a candidat. Resulta que aquesta incisiva entrevista és tota una tradició al Regne Unit, tant com aquí el debat de Manual Campo Vidal. Els britànics, és clar, no s’ho van prendre bé. Tot i així, va guanyar.

Segona evidència i la definitiva: un dels consellers que més influència tenen en Johnson, Dominic Cummings, ha declarat públicament que la BBC és l’”enemic mortal” dels Conservadors, partit al que pertany Johnson. Ara, el nou moviment del Primer Ministre és canviar el model de finançament de la BBC cap a una subscripció tipus Netflix.

Fins ara, la BBC es financia amb un cànon anual: les famílies han de pagar 184 euros/any (62 euros/any si tens un aparell de televisió en blanc i negre, com més de 6.000 britànics en l’actualitat). Si intentes veure la BBC de forma clandestina –i això també s’aplica a ordinadors portàtils, tauletes i smartphones-, t’exposes a una multa de 1.200 euros. De fet, cinc persones van anar a la presó per no pagar la multa l’any 2018. Amb aquest cànon, els britànics paguen un mitjà de comunicació públic que pretèn oferir un punt de vista objectiu, que gaudeix de reconeixement internacional com a font d’informació acreditada.

Quin és el problema amb el finançament tipus subscripció i la despenalització del pagament del cànon anual? Que acaba repercutint en els ciutadans britànics. La quota de la subscripció serà més alta perquè menys persones estaran disposades a pagar. Això reduirà considerablement el pressupost públic per a la BBC, hi haurà retallades a la plantilla i els periodistes seran molt menys independents. Vaja, el que passa a casa nostra amb els nostres mitjans de comunicació.

Els britànics ja han engegat campanyes de recollides de signatures per evitar arribar al model de subscripció a la BBC. Podrà Boris Johnson silenciar (de nou) la veu d’Anglaterra?

Feu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s