6 lli莽ons apreses al Social Media Marketing Day 2020

El quart dilluns de gener se celebra el dia del Community Manager, que va sorgir de forma informal als Estats Units el 2010. La casualitat ha fet que s’ubiqui al calendari entre el dia del Periodista (24 de gener) i el de 鈥San Publicito鈥, el dels publicitaris, l鈥櫭簂tim divendres de gener. A Barcelona, el consultor Pedro Rojas (@seniormanager) va recollir el guant i el 2012 va organitzar el primer Social Media Marketing Day (#SMMDay), una jornada per a retre’ls homenatge i per a actualitzar-los amb noves t脿ctiques, estrat猫gies i informaci贸 de valor. Tal 茅s l鈥櫭▁it del #SMMDay de Barcelona, que el 2020 ha arribat a la seva novena edici贸 i ha aplegat m茅s de 500 persones a l鈥檃uditori AXA aquest 25 de gener.

A hores d鈥檃ra, ja sabem tots que les xarxes socials no s贸n una ci猫ncia exacta i que s鈥檃pr猫n del prova i error. Per貌 per treure鈥檔 el m脿xim profit, cal informar-se i estar al dia dels canvis d鈥檃lgoritme i novetats. I aquestes s贸n 6 noves tend猫ncies que ens emportem del #SMMDay:

1. Tik Tok podria ser el nou Pok茅mon Go
Segons Pedro Rojas, no cal que ens apresurem a obrir perfils a TikTok perqu猫 no s鈥檋i cou tant en aquesta xarxa social xinesa com ens han volgut fer creure. En realitat, l鈥櫭▁it de TikTok est脿 molt localitzat: el 72% dels seus usuaris s贸n a l鈥櫭sia i un 46% de tots es concentren a la 脥ndia, tenint una molt poca penetraci贸 real a Occident. De fet, no arriben al 7% a l鈥橢stat espanyol els qui s鈥檋an descarregat l鈥檃pp. En l鈥櫭爉bit publicitari, TikTok podria arribar a ser un nou bluf com l鈥檃pp de Pok茅mon Go, amb un furor que va durar menys de tres mesos, i unes tarifes publicit脿ries a partir de 6.000 euros que nom茅s poden afrontar les multinacionals que tenen poc a perdre.

TikTok

2. La tend猫ncia oddly satisfying sembla que ha arribat per a quedar-se
Confirmat: sovint quan fem scroll a les xarxes socials, encara que no ho admetem, el nostre cervell est脿 en una mena d鈥檈stat d鈥檈ncefalograma pla. Aix貌 fa que ens quedem embadalits amb els v铆deos oddly satisfying, exclusivament fets per crear-nos gustet cognitiu a partir del plaer visual i sonor. Sembla que en veurem molts aquest 2020.

Aqu铆 un exemple d鈥檜na campanya recent d鈥橧NG:

3. El newsjacking a l鈥檕rdre del dia a les xarxes socials.
O el que 茅s el mateix, aprofitar una not铆cia d鈥檃ctualitat en boca de tothom per fer alguna acci贸 a les xarxes socials que tingui sentit amb l鈥檈mpresa o la marca. Aqu铆 hi entra en joc l鈥檈nginy, la rapidesa i haver fet b茅 els deures construint b茅 la marca en totes les seves dimensions. Tots els meus respectes al Community Manager d鈥橧nfojobs, amb aquest tuit amb m茅s de 16.000 interaccions socials, que ja ha fet m茅s que Valverde. 脡s un exemple de Ricard Aparicio, de l鈥檃g猫ncia Zingdo:


4. Cal seguir trencant els algoritmes
Instagram est脿 amagant el n煤mero de 鈥渕鈥檃grada鈥 en les publicacions i, per aix貌, ara cal que les nostres imatges i v铆deos s鈥檕rientin a aconseguir que l鈥檜suari ens dediqui el seu doble toc si volem guanyar visibilitat. M茅s o menys com hem anat fent fins ara, en aquest 2020 es tracta de seguir trencant els algoritmes: els d鈥橧nstagram, els de Google i tamb茅 els de Youtube.

En aquesta l铆nia, Mando Luissi ens va ensenyar aquesta espectacular campanya d鈥橝udi, signada per Ogilvy, creada per a persuadir-nos en els 5 segons de gr脿cia que li donem als anuncis a Youtube:

5. Tots podem ser susceptibles de robatoris d鈥檌nformaci贸 a Whatsapp
Selva Orej贸n, perit judicial i experta en gesti贸 de crisis digitals i ciberseguretat, va instar a tot l鈥檃uditori a 鈥activar la doble verificaci贸 a Whatsapp per evitar els robatoris d鈥檌nformaci贸鈥.

Segons l鈥檈xperta, 鈥渢enim l鈥檃utoprotecci贸 digital una mica descuidada鈥. A m茅s informaci贸 personal publicada a la xarxa, m茅s vulnerables som: m茅s f脿cil 茅s usar-la, robar la identitat digital, accedir a les dades o cometre altres delictes. A la falta de control i coneixement dels usuaris, existeix certa incertesa provocada pels buits legals quant a regulaci贸 i legilaci贸 pel que fa a ciberatacs, hackejos i difusi贸 de contingut personal.

6. I Instagram continua sent el rei de la xarxa
Ens passem 28 minuts de mitjana al dia tafanejant a Instagram. Per cert, segur que ho sabieu a hores d鈥檃ra, per貌 pertany a Facebook, a l鈥檌gual que Whatsapp. Llu铆s Serra, autor del llibre “Hist貌ries d’un botiguer”, posava sobre la taula les xifres que corroboren la magnitud d鈥橧nstagram: a dia d鈥檃vui hi ha m茅s de 1.000 milions de perfils a Instagram, 500 milions d鈥檜suaris actius al dia, el 52% de les empreses utilitzen Instagram i el 80% dels usuaris segueixen almenys a una empresa. I un bonus track, amb Photoshop i una mica de paci猫ncia, podem 鈥渇abricar-nos鈥 gifs corporatius perqu猫 es puguin usar a les Stories d’Instagram. Ac谩 les dejo un videotutorial.

I vosaltres: vau assistir al Social Media Marketing Day de Barcelona? Quines lli莽ons hi vau aprendre?

smmday1

Els moviments dels pol铆tics a la Xarxa, nova font d’informaci贸 period铆stica?

Ahir comen莽ava, de nou, la pre-campanya electoral, per貌 ara de cara al 20-N. N’hav铆em parlat en aquest bloc de la convocat貌ria d’aquestes eleccions al juliol.聽De fet, en poc m茅s d’un anys els catalans hem sigut cridats a les urnes en tres ocasions: eleccions auton貌miques, municipals i, ara, generals amb tres sondejos de resultats pastats en diferents mitjans de comunicaci贸 que es publiquen avui diumenge (Instituto Noxa per a聽La Vanguardia, Sigma Dos per a El Mundo, NC Report per a La Raz贸n).

I en les darreres setmanes, hem pogut constatar com els espais d’alguns partits, que romanien en la let脿rgia des de les eleccions municipals de maig, es desvetllen i agafen embranzida, poc a poc, tu茂t a tu茂t. D’altres, per貌, no s’han aturat i han sigut generadors de not铆cies a la premsa en general, o sin贸 pregunteu-li a Mariano. Per貌, realment, als pol铆tics els serveix d’alguna cosa fer acte de pres猫ncia a la xarxa? M’ha vingut al cap, de nou, la pregunta que durant tot aquest passat any m’ha tingut (molt) ocupada -d’aqu铆 les poques actualitzacions d’aquests mesos-:聽els moviments dels pol铆tics a la Xarxa s贸n una nova font d’informaci贸 period铆stica?聽

.prezi-player { width: 550px; } .prezi-player-links { text-align: center; }

Hi ha pocs estudis, seriosos i universitaris, sobre el tema. En la meva tesina de final de m脿ster vaig estudiar el cas de les eleccions municipals de Tarragona ciutat i la resta del Camp de Tarragona, i els resultats apunten a que aix铆 茅s: els moviments dels pol铆tics a la xarxa s贸n noticiables, en alguns casos. Ara b茅, i les eleccions generals espanyoles? Qu猫 ens deparar脿 el cam铆 al 20-N? N’estarem a l’aguait. Us deixo la presentaci贸 del meu treball en Prezi. Tota mena de feedback i q眉estions al respecte seran ben rebudes, 茅s un tema en qu猫 hi segueixo pensant 馃檪